Prova so

Mal Follada

Ampar Moliner - Avui.cat

Miguel Ángel Martín (gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, entre altres càrrecs guais) ha escrit al seu Facebook que la periodista Mònica Terribas és una “mal follada”. És la manera que ha trobat per dir que el to de l’entrevista que li va fer al president de la Generalitat no li havia agradat. D’altres càrrecs del partit, per cert, l’han qualificat d’“interrogatori”. (Sembla una broma. I què havia de ser, si no?)

Fixin-se que en Miguel Ángel Martín no li diu que "folla malament". Escull la manera passiva, cosa que atorga tota la responsabilitat de l’acte al subjecte que exerceixi activitats amatòries amb la periodista. És cert que en Martín no coneix detalls de la manera que té de “ser fornicada” la Terribas, però se’ls imagina. I se’ls imagina per l’actitud que manté durant l’entrevista. Si hagués estat “ben fornicada”, l’actitud hauria estat una altra. Segurament, per a en Miguel Ángel Martín un exemple de persones ben fornicades serien Pedro Ruiz o Alfredo Urdaci (tot i que com que parlem d’homes i no de dones no podem estar segurs que en Martín, en aquest cas, també parlés en passiva).

Si en una empresa privada un treballador hagués escrit això d’un altre al seu Facebook no l’haurien renovat, per mal educat i curtet. En Martín és el nostre empleat. Cobra dels nostres impostos. El president Montilla (que de cap manera es mereix un defensor d’aquesta mena) l’hauria de recol·locar en un altre lloc més adequat a les seves necessitats especials. Per exemple, podria impartir tallers d’educació sexual als periodistes. No hi ha dubte que en sap. No només determina al seu blog si una periodista va mal follada, sinó que en la mateixa entrada escriu aquesta reflexió: “Doncs ho sento, però li ha sortit malament, perquè hem vist un IMMENS president Montilla”. Amb això ens demostra que ell sí que posseeix la tècnica acurada de la geisha. La frase no és res més que una mamada.

Les noves entrevistes a TV3

Per Iu Forn (Avui.cat)

En resposta a les justes demandes del grup d’opinió Kim Jong-il, facció Miguelín A. Martín, ja ha entrat en vigor el nou format d’entrevista que s’aplicarà a partir d’ara a les autoritats del nostre país quan vagin a TV3.

A l’entrada seran rebudes (les autoritats) per un simpàtic grup de cors i danses format per uns quants periodistes que executaran gràcils exercicis. La coreografia serà lliure, però haurà d’incloure almenys una llepada de peus (a l’autoritat) mentre se li fa l’onada i se li llancen pètals de flors. Abans d’entrar a l’edifici on es faci l’entrevista, els periodistes se situaran estirats a manera de catifa perquè l’autoritat transiti per sobre seu i no hagi d’embrutar-se les sabates en contacte amb el sempre anguniós terra. Aquesta bonica figura visual anirà acompanyada de la demostració d’afecte dels membres de l’altre no menys important grup d’opinió Crosta Hooligan, que, mentrestant, efectuaran petits saltironets verticals (sí, perquè dur els pantalons abaixats fins als turmells no permet realitzar gaire cosa més) a la vegada que treuen la llengüeta i mouen la cua.

L’entrevista, pròpiament dita, es farà sense entrevistador (ni, sobretot, entrevistadora). Per omplir l’espai, se situarà al plató un ninot inflable –de genolls– que servirà perquè l’autoritat s’entretingui llançant-li objectes contundents com grapadores, plàtans podrits i codis deontològics. L’autoritat es farà a si mateix les preguntes, que li seran dictades a través d’un sistema de comunicació interna. Naturalment, seran preguntes compromeses, com “Déu el consulta sovint, oi?”, “Com és possible que respirar el mateix aire que respira vostè encara sigui gratis?” o bé “La paraula perfecte va crear-se per definir-lo a vostè, oi?”. Les respostes també li seran dictades, no fos cas que l’autoritat s’atrevís a apartar-se de la seva prò pia línia oficial i hagués de ser depurat.

És possible que Montull sigui manco?

Ho dic perquè per fotre mes de 30 milions d'euros del Palau amb el seu amic Millet, no ho semblava pas! I potser alguns us preguntareu a que ve tot això? Dons a dos articles que podeu trobar avui tant al Periódico com al diari Avui. En ambdós articles podem llegir com ahir "el amigo de lo ajeno" Montull és dirigia com cada primer dia del mes a la ciutat de la justícia per tal de demostrar que encara no a fotut el camp del país, cosa que també seria estrany, dons per que fotre el camp quan tens una casa de pebrots, de la qual no as posat ni un duro de la teva butxaca, i a la presó no t'hi reclamen.

Dons el senyor Montull ahir aparcava el seu automòbil en una plaça per a minusvàlids, i és clar, minusvalies el Montull poques, de fet la targeta utilitzada era la de una neboda de Montull, la qual cosa encara potencia més la imatge de "caradura" que te aquest home. I perquè ho va fer? dons sembla que Montull es com un calc del Nuñez del Crackovia, perquè la raó que va portar a Montull aparcar en aquesta plaça d'aparcament per a persones discapacitades, és el estalviar-se un euro del aparcament de la ciutat, i és que la crisis afecta a tots i un euro és un euro tu, que gracies a estalviar-se aquest, la família Montull ahir va poder menjar pa per dinar!

Que volen que els digui, sense dubte una vergonya! i a les espanyes? dons ja tenen un argument més per a dir-nos garrepes!

Xiular a un jugador del Barça és abraçar el madridisme

Dissabte al vespre durant el partit que va enfrontar el Barça amb el Màlaga, es van sentir timits xiulets que assenyalaven a Zlatan Ibrahimovic, el gran fitxatge d'aquest any. Aquest gest, és un gest innecessari, perquè allò que ha de fer un bon aficionat és donar suport als seus jugadors i no al contrari. La possibilitat de fer encabronar a Ibra no aportarà res de bo al barça, i més quan no és mereix aquestes critiques. Zlatan a fet merits per a ser reconegut i elogiat, amb una quinzena de gols i un bon nombre d'assistències, les aportacions de Ibra no donen lloc dubte.

El cule ha d'apendre a deixar de xiular als seus jugadors, animar-los sempre, a donar suport constantment, el cas de Ibra no és preocupant, però hi ha un altre jugador que ha sigut xiulat aquest any, i des de això no l'hem tornat a veure de curt. Si si, parlo de Txygrynski, el ucrania no agrada ni sembla estar al nivell que requereix l'equip blaugrana, però xiular un jugador tant jove i tan car (25 milions d'euros), només ens portarà a perdre un jove valor que poder ja mai més podrà demostrar del que és capaç, la qual cosa és una pena.

Per tant i des del meu punt de vista, xiular a un jugador del Barça és fer un favor al madridisme, xiular a un jugador del barça és induir a la premsa blanca a parlar del famós "cagometro", a donar lloc a totes aquestes teories avalades per personatges pro-merengues, que desprenen un tuf feixista i que estan constantment criticant a Catalunya i al Barça, i que sembla que les úniques paraules que coneixen són "la decima", "el Villarato" i el odiós "Cagometro". Així que no l'hi fem aquest flac favor al "Marca", "As" o Tomás Guasch i sobretot al mes bigotut de tots, el nen del brasil, Tomás Roncero.

Neix CritiCat

CATALUNYA ASSENYALA

Estimat lector, sigues benvingut a CritiCat, un blog que neix amb la intenció de mostrar una visió periodística diferent a la que ens tenen acostumats els mitjans de comunicació del nostre país, Catalunya. A CritiCat no hi trobarà pas objectivitat, ni aquest jove redactor hi creu en aquesta, no, en aquest humil blog tan sols esperem donar una visió diferent d'allò que els mitjans intenten amagar-nos, destapant allò que s'ens oculta, assenyalant culpables, criticant aquelles que tenen el control sobre el nostre govern.

Estic segur que vostè i jo compartirem moltes idees, però no estarem d'acord amb moltes altres, i és aquí on aquest jove estudiant de periodisme espera que vostè participi a través de comentaris fent-me saber la seva idea.

Avui neix CritiCat amb força, empenta i unes ganes enormes, però això que avui neix haurà de madurar, fer-se gran i triar el seu camí, i per això l'hi demano una vegada més que vostè ajudi, a través de la seva participació, a donar vida aquest blog que tan sols desitja fer parlar als catalans.